Menorca...

Un dia abans de tornar, a fer-hi deu dies de vacances, una persona m'ha passat aquest documental que van emetre a La 2 de TVE es dia de Sant Antoni. N'he vist molts de documentals de Menorca i vídeos de promoció, però aquest crec que és es que està fet amb més coneixement de causa, qui l'ha fet, o bé s'ha informat molt bé, o bé és qualqú que ha experimentat i ha sabut expressar amb s'admiració que li correspon es sentir-se menorquí. Vulguis o no, però, quan veus un documental de cosa que coneixes i estimes sempre t'hi falten coses, una menció a Ferreries, per exemple hauria estat molt d'agrair, no descobriré ara s'importància que té dins sa illa, igual que tots es altres pobles. Precisament, si es va emetre aquest documental dins una sèrie titulada "Ciudades para el Siglo XXI" s'hauria de suposar que es considerés a Menorca com un tot, no com Mô i Ciutadella. Aquest és s'únic comentari que m'ha desagradat, "isla bicéfala", res més enfora de sa realitat per jo.

Crec que es digne de veure, opin que no és mitja hora perduda, sinó tot al contrari, pot resultar molt agradable. Fins i tot els hi puc perdonar que a n'es crèdits hagin posat agraïments a "Destil·leria Xorigens".

Idò, aquí teniu es vídeo en qüestió, no l'he pogut penjar, només enllaçat, aquí i a n'és títol. També hi és a Youtube, però té troços que es tallen.

Gràcies ;-)

Ja he vist Stratovarius

No són es mateixos, val. Ja mai ho seran supòs. Van canviar dos membres, entre ells es líder espiritual des grup de tota sa vida, s'homo que escrivia es 80% de ses cançons. Hi van haver mals rollos, es va arribar a donar es grup per acabat, i hi va haver anys de silenci i sense producció digna d'ells, després de s'Elements Pt. II.

Però jo dic: i què? Què passa? No li passa açò a tots es grups de música del món? Es grups evolucionen, pocs grups mantenen as cap des anys sa mateixa formació inicial. En Kai Hansen va deixar Helloween després de només tres àlbums (magistrals per cert) i va formar un nou grup que encara dura i triomfa, com és GammaRay, mentre que Helloween sense ell ha sabut seguir i mantenir-se com a dominador des metal europeu que es pot dir que ells mateixos van crear. Es símil és fàcil, ja que per jo en Timo Tolkki és de sa mateixar raça que en Kai, guitarrista i compositor de lletres (sense tenir es do de sa bona veu, crec) i també s'ha embarcat amb un projecte nou (Revolution Renaissance) després de deixar es grup que ell va crear, i que crec que també triomfarà, mentres que Stratovarius, conserva part de lu que era amb en Kotipelto en Jörg i en Jens, i ha incorporat dues màquines de fer metal, d'aquesta gran fàbrica de fer metal que és Finlàndia en si: Lauri Porra i Matias Kupiainen. I han tornat a partir i seguiran triomfant, perquè es nou disc recupera s'essència de lu que eren, tornen a sonar com abans (i no com aquell projecte d'àlbum que van treure al 2005 i a n'es qual no van saber ni posar nom) i perquè es possibles mals rollos creats per sa ruptura d'en Tolkki amb ells no els hi han fet oblidar lu que són, lu que han estat i qui són realment es seus fans des des temps des Fourth Dimension i que és lu que els hi agrada.

D'aquí que es concert d'ahir a Barcelona, tot i ser per jo decepcionantment poc multitudinari (el van fer a sa sala II de Razz), va ser també excepcionalment satisfactori i consider que m'ho vaig passar tant bé o més que a n'es dos concerts de Sonata Arctica que he anat. I és que no van abusar de sa promoció des disc nou, en van agafar lu millor (Deep Unknown, Forever is Today i Winter Skies), i amb es resto de concert es van lluir amb ses seves "grans obres", moltes de ses quals sospitàvem aquí en família, a n'es pis de cosins, que ni farien. Obertura amb Destiny, espectacular, i tancament amb tres temes de sa seva millor època: Forever, Father Time i Black Diamond. Per enmig, coses variades, com Hunting High and Low, EagleHeart, Phoenix, Against the Wind, Speed of Light, The Kiss of Judas, Paradise, A Million Light Years Away o fins i tot s'instrumental Stratosphere.

Lu dit, que són uns ídols i ho seran sempre. Es grups canvien i evolucionen, però es qui es mantenen, segons sa meva humil opinió, són es que, tot i anar provant camins, saben mantenir s'essència de allò que els ha duit a ser es millors en lu seu. I aquí acab idò, s'anàlisi, amb sa clara indirecta a Sonata Arctica, esperant que qualque dia pugui dir lu mateix de ells.

Die with your boots on

Abans de res, bon any a tothom, despues de casi un mes sense escriure. Dit açò, informar de que segurament tornaré a fer un altre periode de un poc de sequía: és època d'exàmens, i com deen es d'Iron Maiden, haurem de morir amb ses botes posades si volem treue un balanç positiu des semestre més dur de lu que va de carrera. A partir d'avui ja ha tocat aixecar-se prest i estudiar, matí i capvespre, non-stop. Tot sigui per sa recompensa de 10 dies de vacances, d'autèntiques vacances, no com ses de Nadal, sinó d'aquelles que te deixen descansar psicològicament i que són tant diferents, vacances de ser lliure. I que enguany, despues de 4 anys, me coincidiran amb carnaval i me tornaré a disfrassar, o com dirien es vells, "disflassar".

Meta, 04-02-10

Abreviant a classe

Avui he tingut un moment d'abstracció. M'he donat compte de que a vegades, quan escric a classe o a ca meva, faig abreviacions de paraules que semblarien excessives i exigerades, a més de incomprenssibles, a qualssevol que no fos jo, i encara més a qualssevol que no faixi Física.

Són molts d'apunts que s'arriben a agafar i amb tal de no cansar sa mà, de no gastar tinta o d'anar més ràpid perquè es professor ja diu altra cosa, arrib a escriure coses que, una vegada feta s'abstracció, me semblen tant rares com supòs que vos semblaran a voltros. Aquí deix unes quantes frases que bé podrien aparèixer a n'es meus apunts, tal qual les escric. Qui me les tradueixi totes, el convid a unes herbes dolçes Vidal per Nadal. XD

• Rel. de disp. ctt a tota la 1ZB
• Camp E ctt i hom. a tot l'espai
• Apliquem c. c. periòdiques i c. i. r(t=0)=0
• Gradient ┴ a la sup. esf.
• Si T>0, llavors niv. J= |L-S| correspon a E↓

En podria haver posat moltes més, i ara que les veig escrites, jo ho entenc perfectament i me semblen molt evidents. Ara veurem si vaig errat.

Per cert que s'enquesta sobre sa propaganda que més vergonya aliena mos causa ha concluït. Sa victòria, tot i que no aclaparadora, ha estat per sa ronya de propaganda de Danet amb un 40% des vots. Jo també hauria votat per aquesta, me fa molta pena. Sa interpretació que jo faig des "professional" que se la va treure de sa mànega és:

"Què els hi agrada a n'es joves? Es rap i es hip-hop. Molt bé, nem a fer un anunci que quatre joves mos contin lo bones que són ses danet i com es poden xupar ses tapes, però cantant en rap, segur que ses ventes pujen." Segur. I segur que t'has tret es títol a CCC. Ii que trist que és veure aquesta propaganda.

Segon classificat, Wipp i es seu puta crit amb un 30%. Molt vergonyós també, molt. Talvegada es pensen que són en Tarzan que han d'anar cridant pel món.

I finalment un 20% per Rastreator, que aquesta més que pena me fa gràcia, i un vot hi ha hagut a favor d'una altra propaganda que no ha estat especificada mitjançant cap comentari com vaig demanar. Agraïria a n'es votant que es pronunciés. Tal vegada li doni sa raó.

Passat es pont...

He fet bastantes coses. De lu millor, anar a veure es dos primers partits de sa Copa Davis a n'es Palau Sant Jordi, divendres. Ja hi havia estat a veure un partit NBA, però sa veritat és que amb sa pista de terra enmig i tota sa gent que hi havia me va impressionar encara més. És un edifici que a sa seva època, a n'es jocs del 92, devia ser sa màxima innovació. Com molaria viure uns jocs olímpics...

Però bé, es tennis va ser molt bo, sobretot es segon partit, amb una gran remontada d'en Ferrer, i que va servir per situar en Radek Stepanek, s'homo deixada, a n'es top 5 des Rànking d'enemics i/o personatges detestables.

Dissabte vam assistir també a un concertet de Pèl de Gall, és primer a Barcelona, i a més des ses seves cançons, entre ses que destaquen molt Què Cony i Pervertit, mos van sorprendre gratament amb ses quatre versions que van fer. Un èxit.

A part, es cap de setmana he anat de compres i de dinars i sopars amb sa germana que era per aquí.

I també he fet un poc de feina, ja més entrada sa setmana (es pot entendre que en vaig fer ahir).

I sa culminació des pont i des fer sa vessa ha estat aconseguir arribar a n'es meu màxim nivell de somnolència: avui he arribat mitja hora tard a classe. Motiu: he estat capaç de dormir una hora sencera sense sentir per res es despertador que sonava a tota canya. Al·lucinant, lu que pot arribar a fer açò de dormir poc.

Enquesta

Bones siguin. Només escric per publicar una enquesta i per donar-li repercussió, que sinó ningú no la veuria, i m'interessa molt que voteu. Jo tenc molt clara sa meva elecció però m'interessa saber que diu sa gent respecte a tant crucial qüestió per es transcurs de sa vida diària. Està aquí a l'esquerra, deixaré una setmana per votar, crec i esper que sigui suficient, en cas que no ho fos l'allargaria. Per cert, m'agradaria que es qui tries s'opció altres fes un comentari amb sa seva aportació per tal que tots en poguem gaudir.

I de regal una cançó, molt bona:

Filosofada

Avui pensava que no podem definir res. Cap paraula té definició exacta, si la volem conèixer amb tota exactitud i entenent cada detall de sa definició donada. M'explic.

S'instrument per antonomàsia que defineix paraules és es diccionari. Posa'm es de sa RAE, per exemple. Per ser un poc més xistosos, a més a més, intentarem definir sa paraula definición:

Definición: acción y efecto de definir.

És una de ses entrades que trobam. Mos haurem de demanar primer que vol dir es diccionari amb acció/efecte o millor, amb definir.

Definir: fijar con claridad, exactitud y precisión la significación de una palabra o la naturaleza de una persona o cosa.

Amb sa qual cosa direm, "que vol dir significació?", i evidentment trobam:

Significación: acción y efecto de significar.

Començam a sospitar, no sé perquè, que serà important entendre que vol dir acció/efecte si volem entendre el món.

Acción: ejercicio de la posibilidad de hacer.

Hacer?

Hacer: producir algo, darle el primer ser.

Conseqüentment:

Producir: engendrar procrear y criar. Se usa hablando más propiamente de las obras de la naturaleza, y, por ext., de las del entendimiento.

Podriem concloure, per acabar en un moment o s'altre més que res, que si noltros som obres de sa naturalesa i sabem engendrar i procrear (bàsicament tenir sexe) podrem entendre lu que és produïr, i per tant entendre que és fer, entendre per tant que és una acció, i amb açò entendré es concepte significació, es qual mos donarà sa clau per saber que vol dir definir, i definitivament sabrem que és una definció i podrem emprar un diccionari.

Si voleu ser persones cultes feis l'amor. No sé si era aquesta sa conclusió a sa que volia arribar, però bonu, ja he escrit es cupu de tonteries des dia. Sort que a n'es fons sa raça humana és intel·ligent i tot açò ho tenim superat...

Retxes de sol atravessen blaus marins, ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles que ja s'ha fet de nit i es plancton s'il·lumina i canten ses balenes a trenta mil quilòmetres d'aquí...

Coming home

Hi ha dies que me deman com serà sa meva vida quan torni a Menorca, quan torni per quedar-hi. Com serà sa nova vida, tinguent una feina...No és que no estigui bé aquí, ni molt manco, però a vegades hi pens, i a n'aquestes altures de carrera se fa més evident...

El secret està a la massa...

...a sa massa de tota se gent que vengui divendres a sa facultat de Física de sa UB. En aquesta massa està es secret. Quin secret? Idò haureu de venir per sabreu. Divendres es celebra Sant Albert i no he de dir res de nou que no hagi dit altres anys: serà igual o millor. Es qui hi falti es desintegrarà com un nucli radiactiu amb un temps de reacció de picosegons (sempre amb una certa probabilitat, clar...).

Veniu i xalau, sa locura ha arribat! Tot es dia i a tota hora!

Pensaments, text 2

A vegades me sent cansat. Fatigat mentalment. Només a vegades però moltes "a vegades". Per sa carretera des present, a dies me prenc sa llicència d'agafar es desviament cap es passat, i a vegades es des futur, i fa més bon caminar. Una altra cosa és arribar i veure que hi ha. Es desviament des futur, com es des passat, però, són una estafa, te fan creure que pots arribar més prest, o que pots tornar enrrere, quan de dever només pots anar pes camí que toca, sinó te foten multa en aquest món de verga. I si vaig pes camí que toca arribaré a n'es futur, però es futur sempre és futur, jo lu que vull és un present més avançat a n'es temps, i si intent arribar a n'aquest futur, sempre hi ha un tros de present que hauria de ser curt i es fa llarg.

Aquest present que dura massa. És inherent i implícit a lu que estic fent. És lu que hi ha, però hi és perquè jo he triat que hi sigui. Contradiccions cada dues files. O no.

Evidencii un estat bastant estrany. Potser podria actuar sobre jo mateix com a operador i donar un valor propi, però seguiria sent jo mateix i no serviria de res.

Potser lu que cerc és una llibertat que no tindré mai. Ben mirat no. Però vull un esclavatge diferent, si és que sempre som esclaus de qualque cosa en aquesta vida. Present futurible. Futur presencial. Vull canviar coses. Però no hi puc fer res. Trist i curiós. Seguir igual. És lu que puc fer, no hi ha més.

As final tot és una qüestió de temps. Quin ordre de magnitud t'interessa? A vegades 10 a la menys un o 10 a la 1. A vegades 10 a la 3, altres 10 a la 4 o a la 5, o si fa prou il·lusió 10 a la 6. I moltes vegades, com ara, 10 a la molts. Xerrava en segons però supòs que és igual. Time is passing by, deen es de Helloween. Au idò, apreta fort. Demà serà es dia que jo vulgui.